Pròleg al recull Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l’ull

Pròleg

Algú em comentava que en una prova de nivell de català li havia sortit fraseologia sobre la paraula ull. Amb certa recança, admetia que no sabia gaires expressions amb ull i que les que van sortir no les coneixia i li van semblar difícils.

En un primer moment, em va semblar que potser sí que no n’hi havia gaires, però tot d’una se me’n van començar a acudir. Ho vaig voler constatar i vaig començar a regirar diccionaris i a fer cerques a les bases de dades que tinc sobre parèmies.

Com podreu veure, el resultat ha estat espectacular i només he usat una petita part del material que pot tenir a l’abast qui furgui una mica en el fons paremiològic que posseïm en català.

Espero que aquest petit divertiment serveixi de mostra del que pot donar de si la llengua si en sabem fer l’ús adequat. Em fa basarda pensar en totes aquelles expressions que algú va recollir un bon dia i que s’han perdut sense remei al fons d’una biblioteca. Moltes vegades no cal crear res de nou, sinó recuperar allò que ja existeix, però que resta oblidat. Hi ha molt material aprofitable que ens han llegat els nostres avantpassats. Tant, que molts se sorprendrien del que poden trobar en un llibre antic…

Per obtenir uns bons resultats de la consulta d’aquest material cal tenir en compte que he utilitzat algunes convencions que, al meu entendre, poden simplificar la cerca dels termes corresponents.

• L’estructura de cada entrada és la següent:

terme (cat. gram.) (definició); equivalent castellà.
«Exemples».
Sinònims.
Localització de la dita.
Notes.

• De tots els termes sinònims, n’he pres un com a principal, a l’entrada del qual he inclòs la definició, l’equivalent o equivalents castellans i tots els sinònims. A la resta de sinònims, només hi he afegit algun exemple, si el tenia, alguna explicació en el cas que sigui concreta d’aquell terme i a sinònim sols he inclòs el terme preferent, precedit de l’abreviatura veg.
• Com que es tracta d’un treball de camp només sobre termes referits a ull, es pot donar el cas que algun dels termes d’aquest recull sigui sinònim no preferent d’un altre terme que no té cabuda en aquest vocabulari. En aquest cas, prenc a tots els efectes el terme referit a ull com a principal, i hi incloc les explicacions i els equivalents.
• Penso que tots els camps són prou entenedors del tipus d’informació que contenen. La meva intenció és que l’erudició no es baralli amb el sentit eminentment popular i que el contingut del treball sigui accessible al major nombre possible de persones.
• Potser només caldria concretar que la localització de la dita inclou tant informació dialectal d’on es diu aquella parèmia com informació del recull més antic on s’ha trobat documentada. I, finalment, a notes he inclòs la resta d’informació esparsa que hi he volgut fer constar.
• Hi ha moltes formes d’un mateix terme que no es poden prendre rigorosament com a sinònimes, sinó únicament com a variants. Les més usuals són les variants dialectals, però també n’hi ha que són el resultat dels mecanismes que té cada llengua d’expressar un terme de diferents maneres. Aquest és el cas dels demostratius (davant dels meus, (teus, seus, etc.) ulls –> davant dels ulls d’algú), de l’ús de l’article definit o indefinit (cloure un ull = cloure l’ull), del fet d’expressar un complement de lloc pel pronom hi (deixar-hi els ulls = deixar els ulls en una cosa), del fet d’expressar un datiu pel pronom li (picar-li l’ullet = picar l’ullet a algú). Finalment he optat, per qüestions d’economia i de claredat, per incloure les formes amb el pronom feble sufixat al verb. D’aquesta manera també quedava més clara l’obligatorietat d’expressar aquest complement.
• Molt sovint també es prenen com a sinònimes dues formes, una en singular i l’altra en plural, encara que no sempre ho siguin. Fins i tot afegiria que molts cops la forma correcta només n’és una, i l’altra és mal construïda (normalment per interferència d’una altra llengua).
• Podem expressar una mateixa acció amb diversos verbs sinònims, com ara dur i portar (dur o portar quatre ulls). En molts casos, ni tan sols ho he anotat com a variants d’una mateixa forma. Només ho he mantingut quan ja ho entrava el diccionari consultat o quan l’ús de la parèmia és realment viu en les dues variants.
• Una altra casuística molt habitual i general és que una frase feta construïda amb el verb tenir es correspongui amb una locució adverbial introduïda per la preposició amb (tenir una bena als ulls – amb la bena als ulls; tenir pena als ulls – amb la pena als ulls; etc.).
• Fins l’últim moment he estat dubtant de com incloure totes les locucions (generalment comparatives) que fan referència als diferents tipus d’ulls. Normalment es formen amb el verb tenir. Però llavors se’m presentava el dubte de si havien de dur article o no i si aquest havia de ser l’indefinit o el definit (tenir ulls de puça, tenir uns ulls de puça o tenir els ulls de puça). Com que no tots s’adeien a la mateixa fórmula, he optat finalment per introduir-los com a locucions nominals, entenent que és un recurs de la llengua construir les frases fetes amb tenir a partir d’aquestes locucions nominals.
• Els refranys són més difícils de classificar. Pel caràcter divulgatiu del recull he optat per intercalar-los allà on els tocava per l’ordenació alfabètica seqüencial i, de les diferents variants, prendre’n una com a entrada i la resta entrar-les en el camp de sinònim.
• Quan del refrany tenia informació dialectal molt concreta l’he anotada al camp Lloc. Per tant, el fet que en un refrany no faci esment de les varietats dialectals que la recullen tant pot voler dir que és una informació de la qual no disposo, com que el refrany és d’abast general.
• També és important, en els refranys, mantenir-ne la grafia original amb què ens han arribat, perquè això ens permet saber o establir una hipòtesi de la procedència del refrany, tant geogràfica, a través dels trets dialectals, com històrica, a través dels trets d’evolució de la llengua.
• Sempre que he pogut he intentat agrupar els refranys segons la temàtica que tracten. Així, de seguida observareu que hi ha grups força recurrents, com ara refranys meteorològics, tòpics, gastronòmics, agrícoles, sobre creences i supersticions, etc. Espero que això faciliti molts cops la bona comprensió del sentit del refrany.
• També he incorporat tota la colla de refranys misògins o poc respectuosos amb les dones que recull la tradició. Evidentment, el seu contingut ha quedat totalment obsolet, però no volia caure en l’error de fer una criba de les entrades d’aquest recull a partir de criteris ètics o d’autocensura. Tampoc ho he fet en el cas dels refranys escatològics, que sovint la tradició escrita no ha recollit per considerar-los de mal gust.

Deixant de banda les hores invertides en l’elaboració d’aquest vocabulari, no m’hagués estat possible fer-lo sense l’ajuda de la informàtica, que ens ha obert un camp molt ampli de treball amb la sistematització de lèxics. Les cerques i indexacions informàtiques són eines utilíssimes que ens permeten arribar a uns nivells de síntesi que no té el paper ni les fitxes. Si està ben entrat, res escapa a l’ull informàtic.

Tot aquest recull ha estat generat a partir d’una base de dades, cosa que permet canviar-ne la fesomia tant com es vulgui i acompanyar-ho de tants índex analítics com vulguem.

Pels objectius que em vaig marcar amb el treball és un vocabulari català-castellà, sense l’invers. Però l’invers el trobareu en els índexs finals, amb la localització numèrica de la parèmia segons la presentació català-castellà.

Així, doncs, i sense més preàmbuls, entrem ja en matèria i em donaré per satisfet si d’entre les vora de 500 entrades que conté aquest recull en trobeu alguna que us frapi o que desconeixíeu i us ha agradat.

Us puc assegurar que la meva sorpresa ha estat molt gran de veure tot el que es pot dir sobre l’ull i de quantes maneres tan boniques es pot arribar a dir.

Vilanova del Vallès, 15 d’abril de 1997

Abreviatures

adj.	adjectiu
ant.	antigament
cast.	castellà
enol.	enologia
esp.	especialment
excl.	exclamació
fam.	familiarment
fig.	figuradament
fr. f.	frase feta
interj.	interjecció
loc. adv.	locució adverbial
loc. adj.	locució adjectival
loc. nom	locució nominal
mar.	vocabulari marítim
meteor.	vocabulari meteorològic
mil.	vocabulari militar
per ext. pop.	per extensió popular
refr.	refrany
sin.	sinònim

Mostrari

1 a Albatera, qui té un ull és l’amo (refr.) (tòpic)

Nota: Albatera és un municipi del partit judicial de Dolores, a Alacant. Aquest refrany el deien en els pobles veïns perquè a Albatera eren molt usuals les oftalmies i cegueses, segons sembla a causa de la construcció defectuosa de les cases.

2 a bell ull (loc. adv.) (Sense comptar, pesar, mesurar); cast. a bulto, a granel, a ojo (o a ojo de buen cubero).

«A bell ull, la llenya que has carregat al maleter del cotxe deu fer uns cent quilos».

Sin.: a barrisc, a cop d’ull 1, a ull 3, més o menys.

Nota: Segons Coromines (1980), la forma primitiva era «a ull», però s’ha acabat imposant «a bell ull». En francès, en diuen «avoir le compas dans l’oeil».

3 a casa meva, no hi vinga qui massa ulls tinga (refr.) (No agrada que la gent vingui a casa a tafanejar o a buscar defectes a les coses)

Lloc: Es diu a València.

4 a cop d’ull 1 (loc. adv. fig.)

Sin.: veg. a bell ull.

5 a cop d’ull 2 (loc. adv. fig.) (A primera vista); cast. a primera (o a simple) vista.

«En primer lloc us diré que l’home del rec, així a cop d’ull, no duia butxaques».

Sin.: a ull nu.

6 a l’ull amb el colze (refr.); cast. al ojo con el codo (y no del todo).

Sin.: veg. si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te’ls fregaràs.

Nota: En francès diuen: «a oeil malade, ne touche que du coude».

7 a la terra dels cecs, qui té un ull és el rei (refr.) (Es diu quan un destaca no per les seves habilitats, sinó perquè els altres amb qui se’l compara són pitjors); cast. en tierra de ciegos el tuerto es rey.

Lloc: És força antic. Documentat a Ferrer (1854).

Nota: Hi ha moltes variants: a terra de «cegos», el tort és rei | a terra de «cegos», qui no té més que un ull, és rei | en terra de «cegos», el borni és el rei, etc.

8 a les dents i ulls d’algú (loc. adv. ant.) (En presència d’algú, a la mateixa cara d’algú); cast. en los ojos de alguien.

9 a Paüls, primer obren la boca que els ulls (refr.) (tòpic)

Nota: Paüls és un municipi de la comarca del Baix Ebre. Al Matarranya es recull la variant «los de Paüls, primer obrin la boca que els ulls».

10 a primer cop d’ull (loc. adv. fig.) (La primera impressió que es té d’una cosa)

11 a quatre ulls (loc. adv.) (Tots dos sols); cast. a solas, los dos solos.

«Els dos governs van acordar una cimera a quatre ulls dels respectius ministres d’Economia per solucionar el problema del transvasament de l’aigua».

Sin.: de parella, mà a mà.

12 a ull 1 (loc. adv.) (Amb els propis ulls); cast. a ojo.

Sin.: a l’ull.

Nota: Antigament es deia «ull a ull».

13 a ull 2 (loc. adv.) (Sota vigilància, amb guardes de vista)

14 a ull 3 (loc. adv.)

Sin.: veg. a bell ull.

15 a ull nu (loc. adv. fig.)

Sin.: veg. a cop d’ull 2.

16 a ulls clucs 1 (loc. adv.) (Sense veure-hi); cast. a ciegas, a cierra ojos, a (o con los) ojos cerrados.

«Vaig sortir de l’habitació i em vaig dirigir a ulls clucs cap a l’interruptor del llum del passadís».

Sin.: a cegues, a les fosques.

17 a ulls clucs 2 (loc. adv. fig.) (Sense reflexionar, amb gran confiança, sense temor d’errar o de perdre’s); cast. a ciegas, a cierra ojos, a (o con los) ojos cerrados, a pies juntillas.

«Digues-li que sí a ulls clucs (Dile que sí con los ojos cerrados). Camí sabut es pot fer a ulls clucs».

Sin.: a cegues, a peus junts, amb els ulls tancats 2, cegament, confiadament, decididament, resoludament.

18 a ulls veients 1 (loc. adv.) (De manera visible, palesament); cast. a ojos vistas.

«Aquest nen creix a ulls veients».

Sin.: a la vista, clar com la llum del dia, més clar que l’aigua.

19 a ulls veients 2 (loc. adv.) (Amb tota claredat, sense engany); cast. a ojos vistas.

20 abaixar els ulls 1 (fr. f.) (Dirigir la mirada cap avall, per vergonya, humiliació o submissió); cast. bajar los ojos (o la vista, o la mirada), llevar los ojos clavados en el suelo, no levantar los ojos.

21 abaixar els ulls 2 (fr. f. fig.) (Actitud de penediment o d’admetre la culpabilitat dels propis actes); cast. bajar los ojos (o la vista).

22 abriülls (o carfull), bons per als ulls (refr.) (L’«abriülls» és una planta herbàcia de la família de les compostes (centaurea calcitrapa); cast. «abrojos». També se’n diu obriülls. El nom d’aquesta planta prové del llatí ‘aperi oculos’, que vol dir ‘obre els ulls’)

Nota: Cal tenir compte de no picar-se amb les punxes dels abriülls. «Carfull» és com se’n diu de les clofolles (embolcalls llenyosos d’alguns fruits) a la zona de Sort, municipi del Pallars Subirà.

23 aclucada d’ulls (loc. nom.)

Sin.: veg. caient d’ulls.

24 aclucar els ulls 1 (fr. f.) (Tancar les parpelles, adormir-se); cast. cerrar los ojos, pegar los ojos.

«Estava tan neguitós que no he pogut aclucar els ulls en tota la nit».

Sin.: agafar (o encetar) el son, donar part a la nit, dormir, dormitar, fer non-non, fer nones (o nona), posar les ànsies sota el coixí, tancar (o clucar, o cloure) els ulls 1.

Nota: Normalment s’usa en frases negatives. També s’usa la loc. adv. «amb els ulls clucs».

25 aclucar els ulls 2 (fr. f. fig.) (Morir); cast. acabarse la candela, bajar al sepulcro, caerse redondo, cerrar los ojos (o el ojo), dejar de vivir, dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo), dejar los huesos, dejarse la vida, diñarla, doblar (o torcer) la cabeza, doblar la servilleta….

«Que quan ens vingui l’hora d’aclucar els ulls puguem fer-ho en pau i sense cap recança d’haver viscut injustament».

Sin.: anar al canyet (o al sot), anar-se’n a l’altre barri (o món), anar-se’n al calaix (o al clot), anar-se’n del món, cloure els ulls, cremar en el verd (o en el blau), deixar de viure, deixar la pell, donar (o lliurar o retre) l’ànima a Déu, estirar la pota.

26 aclucar els ulls 2 (cont.) (fr. f.); cast. entregar el alma a Dios, estirar la pata, exhalar el último suspiro, hincar el pico, irse al otro barrio, irse al hoyo, irse de este mundo, liar el petate, llegar la hora, palmarla, partir de esta vida, pasar a mejor vida, perder la vida, quedarse ahí….

Sin.: exhalar l’esperit (o l’ànima), exhalar el darrer (o l’últim sospir), expirar, fer el bategot, fer el darrer badall, fer l’ànec, fer la clucaina, fer la ganyota, fer les darreres, fer nyec, fer-se la pell, fer un pet com un aglà, finar….

27 aclucar els ulls 2 (cont.) (fr. f.); cast. quedar seco, torcer el pescuezo.

Sin.: no ser d’aquest món, passar a millor vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar-s’hi, sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tancar els ulls a la llum (o a la llum d’aquest món), tòrcer el coll, ….

28 aclucar els ulls 2 (cont.) (fr. f.)

Sin.: tornar la carn a la terra, tornar-se (o tornar a la pols), transir, traspassar.

29 aclucar-se d’ulls (fr. f.)

Sin.: veg. fer els ulls grossos.

30 aigua fresca fa bon ull (refr.) (Destaca les excel lències de l’aigua); cast. el agua la vista aclara.

31 aixecar els ulls (fr. f.) (Aixecar la vista. Mirar cap a dalt després d’haver estat mirant cap a baix); cast. alzar (o levantar) los ojos (o la vista, o la mirada).

Sin.: alçar els ulls.

32 aixecar la ullera (fr. f. fig.) (Dirigir l’atenció)

«Sembla que no faci cas de res, però quan aixeca la ullera cap allò que li interessa, no se li escapa cap detall».

33 al llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets (refr.) (Si ets al llit, encara que no puguis dormir, almenys descanses)

34 al qui reparteix i guanya, santa Llúcia li trau els ulls (refr.)

Nota: Santa Llúcia (13 de desembre) és la patrona dels cecs.

35 alçar els ulls (fr. f.); cast. alzar (o levantar) los ojos (o la vista o la mirada).

Sin.: veg. aixecar els ulls.

36 alçar la ullera (fr. f. fig.) (Beure amb el porró)

Lloc: Es diu a Ripoll.

37 als ulls d’algú (loc. adv.) (Segons la manera de veure o d’entendre d’algú); cast. a los ojos de alguien, al entender (o juicio, u opinión, o modo de ver) de alguien, según el parecer de alguien.

«Als meus ulls, això no s’havia d’haver fet així».

Sin.: a coneguda d’algú, a criteri d’algú, al parer d’algú.

38 amb cara i ulls (loc. adv.) (Ben fet)

39 amb els propis ulls d’algú (loc. adv.) (Per un mateix, en persona); cast. con los propios ojos de alguien.

«Ho vaig veure amb els meus propis ulls».

40 amb els ulls clucs (loc. adv.) (Adormit, amb les parpelles tancades)

«La dona romania estirada, cara a les bigues, amb els ulls clucs, la boca closa i les mans plegades damunt el pit».

Sin.: amb els ulls tancats 1.

Nota: També s’usa la forma verbal «aclucar els ulls».

41 amb els ulls desorbitats (loc. adv.) (Amb els ulls molt oberts i sortints, perquè algú està molt exaltat o per efecte de l’espant); cast. con los ojos fuera de las órbitas.

«Encara estava amb els ulls desorbitats, després de veure com s’ensorraven les escales al seu davant».

Sin.: amb els ulls fora de si (o del cap, o de la testa).

42 amb els ulls fora de si (loc. adv. fig.); cast. con los ojos fuera de las órbitas.

Sin.: veg. amb els ulls desorbitats.

43 amb els ulls fora del cap (o de la testa) (loc. adv. fig.)

Sin.: veg. amb els ulls desorbitats.

44 amb els ulls negats (loc. adv.)

«Amb els ulls negats d’emoció, es va acomiadar de la seva família: no sabia quan els tornaria a veure».

Sin.: veg. amb les llàgrimes als ulls.

45 amb els ulls posats en algú o alguna cosa (loc. adv.)

46 amb els ulls tancats 1 (loc. adv.)

Sin.: veg. amb els ulls clucs.

47 amb els ulls tancats 2 (loc. adv. fig.); cast. con los ojos cerrados.

Sin.: veg. a ulls clucs 2.

48 amb la bena als ulls (loc. adv. fig.) (Sense voler veure el que és evident)

Nota: També s’usa la forma verbal «tenir una bena als ulls».

47 amb la pena als ulls (loc. adv.) (Amb una cara tristoia, que reflecteix la tristesa)

48 amb les llàgrimes als ulls (loc. adv.) (Plorós)

«Es va acomiadar de l’afició amb les llàgrimes als ulls».

Sin.: afectat, amb els ulls negats, commòs, emocionat, entristit, fet una magdalena, llagrimejant.