Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963)

Fotografia cedida per Xavi Moya (Vallromanes, abril del 2011)

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1996) i té el Màster Online en Terminologia per l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona (2008).

Com a treball de final de màster va elaborar un Vocabulari de paremiologia multilingüe (català, castellà, anglès i francès) de 150 termes que, per conveni amb el Termcat de 2011, s’ofereix en les cerques del Cercaterm.

Des del 2002 ha publicat a Internet els seus estudis sobre paremiologia catalana, oferint diverses eines i continguts, com ara un Refranyer català-castellà, un Recull de dites i frases fetes català-castellà, un Diccionari de citacions, un Refranyer temàtic o una Biblioteca especialitzada, entre d’altres. Són una vintena de blogs especialitzats, en l’actualitat.

Des del 2008, amb l’homenatge a Joan Brossa, ha participat en bona part dels homenatges que s’han fet a internet a través dels blogs de la catosfera, que vehicula a través del seu blog personal, Raons que rimen.

A partir del 2009, ofereix xerrades i conferències especialitzades en paremiologia, basades en els continguts del seu blog de Paremiologia didàctica.

El 2010 va elaborar el Top ten de refranys catalans, una enquesta i posterior estudi sobre l’ús actual dels refranys catalans a partir d’una mostra de més de 1.200 persones d’arreu dels territoris de parla catalana. Va ser escollida millor iniciativa blogaire als Premis C@ts 2010.

El 2011 va publicar el seu primer llibre en paper, Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull, a través de Verkami, una plataforma de micromecenatge. Així, gràcies a l’aportació de 200 mecenes, esdevé el primer llibre català finançat a través del crowdfunding. És un recull de més de 700 dites i refranys sobre l’ull, amb equivalències en castellà i altres informacions d’interès fraseològic.

A l’abril de 2011, rep el I Premi Vallès Visió per Vallromanes, en el primer aniversari d’aquesta televisió del Baix Vallès. L’octubre de 2011 rep el segon premi al millor blog de cultura als Premis C@ts 2011, pel seu blog personal Raons que rimen.

La fotografia és cedida per Xavi Moya (abril 2011).

Al 2012 edita En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, el segon volum de l’«Enciclopèdia paremiològica del cos humà», també a través de Verkami i gràcies al micromecenatge de 184 mecenes. És un recull de més de 1.400 dites i refranys sobre el cap, amb equivalències en castellà i altres informacions d’interès fraseològic.

També el 2012 edita Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català, a Ed. Barcanova, dins la col·lecció «El català portàtil», un recull de 332 pàgines i més de 2.600 unitats lèxiques amb la definició, l’equivalent castellà, exemples d’ús i sinònims.

Al novembre de 2012 edita Els 100 refranys més populars, a quatre mans amb Jordi Palou, autor de Rodamots, a Cossetània Edicions (Valls), a partir de l’estudi del Top ten de refranys catalans.

Des de l’any 1995, a punt d’acabar els estudis de lingüista, emprèn una tasca de recopilació de refranys, ja sigui de fonts orals o escrites, i inicia la creació d’una biblioteca paremiològica de suport.

Així, en l’actualitat, la base de dades de parèmies supera els 540.000 registres i la biblioteca té més de 1.000 exemplars especialitzats.

Durant l’any 2012 presenta dues noves iniciatives. D’una banda el Mapa de refranys geogràfics dels Països Catalans, on, a través d’un blog i la tecnologia de mapes de Google, geolocalitza les dites referides a pobles dels més de 1.860 municipis dels Països Catalans. I d’altra banda ha començat a oferir tallers sobre refranys de 8-10 hores per a públic no expert que programa i imparteix en aquells auditoris on s’hi interessen. De moment aquest any ha fet una edició a Vilafranca del Penedès, organitzada per Òmnium Alt Penedès, i una altra a Barcelona, organitzat per l’Ateneu del Clot.

Durant l’any 2014 també presenta dues altres iniciatives. D’una banda les 300 dites que faran història, un recull diari de dites que, des del 13 de gener fins al 9 de novembre, oferirà una visió personal de la situació política i social del moment a través del refranyer català. I d’altra banda, en col·laboració amb José Enrique Gargallo, Joan Fontana i Xus Ugarte, els refranys més usuals de la llengua catalana, una enquesta per a determinar el pòsit bàsic que ha de tenir qualsevol catalanoparlant, sigui de l’àmbit dialectal que sigui i tingui l’edat que tingui.

Al setembre de 2016, Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte (amb il·lustracions de Jordi Beltran) publiquen a Llibres de l’Índex Els refranys més usuals de la llengua catalana, que recull el refranyer temàtic de l’enquesta de refranys.

El 2020 presenta, amb la col·laboració de Pere Orga, de Softcatalà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), una eina en línia des d’on es pot consultar un corpus de més de 340.000 registres, corresponents a més de 32.000 refranys diferents, amb indicació clara de les fonts consultades.

El 2021 l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) li publica, a quatre mans amb Isidor Marí i amb il·lustracions d’Antoni Marí, ‘Tirurit’, El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet.

El 2022, publica amb Joan Antoja i Anna M. Matas 101 dites il·lustrades per a tothom, a Cossetània Edicions i, amb Carlos Pizarro, a Edicions Morera, Dites catalanes. Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat.

Internet facilita poder oferir amb certa immediatesa i amb unes opcions d’actualització constant materials ben diversos i especialitzats.

A més, l’actual Internet permet la interacció de l’autor i els lectors, de manera que es pot arribar a oferir materials sota demanda o resoldre dubtes o curiositats d’una manera ràpida i eficient.

«És amb aquest esperit que inicio aquest blog sobre paremiologia. Espero que els continguts que hi aneu trobant us facin tornar i hi trobeu assadollada la vostra curiositat».