Paremiologia catalana

Refranys, dites, frases fetes, proverbis… Una mica de tot.

  • Subscriu-te al butlletí sobre refranys catalans

    Subscriu-te al butlletí mensual sobre refranys catalans
  • Els 100 refranys més populars

    Els 100 refranys més populars, de Víctor Pàmies i Jordi Palou (Cossetània, 2012, Valls)
  • Amb cara i ulls

    Vols un llibre en paper?
  • En cap cap cap

    Vols un llibre en paper?
  • Dites.cat

    En vols un?
  • Altres iniciatives

    Top Ten dels refranys catalans
  • Fes-te micropatrocinador de la paremiologia tòpica
  • 300 dites que faran història
  • Els refranys més usuals de la llengua catalana
  • Contacta amb mi

    correu electrònic
  • Statcounter

    website statistics
    (Des del gener de 2008)
  • Mapa de paremiologia tòpica

Archive for the ‘Sense categoria’ Category

F

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


52 falsa etimologia f
ES falsa etimología
EN false etimology
FR fausse étymologie

Especulació, moltes vegades a partir dels mateixos mecanismes que defineixen els jocs enigmístics, a banda de la ciència etimològica.

Ex.: La de l’orxata: Conta la llegenda que en arribar el rei En Jaume a València va rebre’n un tassó de mans d’una nadiua i exclamà complagut: «Això és or, xata!».

53 fals amic m
ES falso amigo
EN false friend
FR faux ami

Cada un de la parella de mots pertanyents a llengües diferents que es corresponen per l’etimologia i per la forma, però que han evolucionat de manera diferent i posseeixen significat diferent.

Ex.: «espatlla» i «espalda», en català i castellà; «llibreria» (‘botiga de llibres’) i «library» (‘biblioteca’), en català i anglès; «constipat» (‘refredat’) i «constipation» (‘restrenyiment’), en català i francès.

54 fals derivat m
ES falso derivado
EN false cognate
FR faux derivative

Joc que consisteix en l’establiment d’una relació xocant entre dos mots que morfològicament podrien estar relacionats però que no ho estan.

Ex.: «sol-sola», «pom-poma», «tren-trena», «tro-trona», «pot-pota» o «món-mona».

55 faula f
sin. apòleg m
ES fábula
EN fable
FR fable

Narració en vers o en prosa, de fets meravellosos que tenen per protagonistes animals o éssers inanimats i que generalment contenen un ensenyament moral.

56 filosofia vulgar f
ES filosofía vulgar
EN vulgar philosophy
FR philosophie vulgaire

Recopilació de coneixements del poble, referits a la natura, l’existència de l’home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i col·lectiva, sense que hi hagi una autoria definida.

57 folklore m
ES folclore
EN folklore
FR folklore

Conjunt de tradicions (musicals, artístiques, culturals, etc.), de costums, de llegendes i de dites populars. | Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.

58 folklòric -a adj
ES folklórico
EN folkloric
FR folklorique

Relatiu o pertanyent al folklore.

59 folklorista m i f
ES folclorista
EN folklorist
FR folkloriste

Persona que estudia d’una manera científica els jocs, la música i els costums de caràcter popular en general o d’un grup humà en particular.

60 frase feta f
ES frase hecha
EN idiom
FR phrase faite

Frase d’una llengua que té una forma estereotipada i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d’una llengua a una altra.

Ex.: En són un exemple les frases fetes «ploure a bots i barrals» en català, «llover a cántaros» en castellà i «it’s raining cats and dogs» en anglès.

61 frase proverbial f
ES frase proverbial
EN proverbial phrase
FR phrase proverbiale

Parèmia que es diferencia del proverbi perquè permet alteracions gramaticals per encaixar en el context de la frase on s’inclou.

62 fraseologia f
ES fraseología
EN phraseology
FR phraséologie

Conjunt de frases fetes característiques d’una llengua o d’un registre.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a F

E

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


42 el·lipsi f
ES elipsis
EN ellipsis
FR ellipse

Figura retòrica que consisteix en l’omissió d’algun o alguns mots innecessaris.

Ex.: «Dones, músiques, ocells; contes nous, romanços vells».

43 embarbussament m
sin. entrebanc m
ES trabalenguas
EN tongue twister
FR allitération

Frase carregada d’al·literacions i dificultats de pronúncia, que cal dir amb la màxima rapidesa possible i sense entrebancar-se.

Ex.: «Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen».

44 endevinalla f
sin. endevineta f
ES adivinanza
EN riddle
FR devinette

Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

Ex.: «Camina sense tenir cames | xiula sense ésser xiulet; | qui no ho endevina | ja pots dir que és un ximplet». (La serp).

45 enigma m
ES enigma
EN enigma
FR énigme

Composició, generalment en vers, que proposa a través de l’obscuritat i l’ambigüitat, qualsevol cosa que cal endevinar.

Ex.: Enigma de l’Esfinx, resolt per Èdip: «Hi ha a la terra un ésser de dos peus i un altre de quatre peus que tenen el mateix nom, i també de tres peus, perquè és l’únic, entre totes les coses i éssers que es belluguen per terra, per aire o per mar, que canvia de forma. Quan camina sobre el nombre més gran de peus és quan va menys ràpid» (l’home: camina a quatre potes durant la infància, a dues durant la maduresa, i amb tres a la senectud).

46 enigmística f
ES enigmística
EN enigmistics
FR enigmistique

Tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l’art de jugar amb els codis de signes.

47 equiparèmia f
sin. refrany equivalent m
ES refrán equivalente
EN equivalent saying
FR proverbe équivalent

Refrany equivalent respecte d’un altre, d’un mateix sentit o anàleg.

Ex.: «Tal faràs, tal trobaràs» [CA] – «Qui mal fa, mal troba» [CA].

48 etimologia popular f
sin. atracció paronímica f
ES etimología popular
EN folk etymology
FR étymologie populaire

Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d’origen diferent però que presenten una semblança formal.

49 etnografia f
ES etnografía
EN ethnography
FR ethnographie

Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.

50 etnolingüística f
ES etnolingüística
EN ethnolinguistics
FR ethnolinguistique

Ciència interdisciplinària entre l’etnografia i la lingüística, que estudia les relacions entre la cultura i la llengua que es parla.

51 eufemisme m
ES eufemismo
EN euphemism
FR euphémisme

Mot o conjunt de mots que s’empren per substituir algun mot o expressió considerats inconvenients.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a E

D

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


36 demofilologia f
ES demofilología
EN demophilology
FR démophilologie

Ciència que estudia la literatura oral.

37 dialectalisme m
ES dialectalismo
EN dialectalism
FR dialectalisme

Tret lingüístic propi d’un dialecte.

Ex.: «No per tu, sinó pel pa, remena sa coa el ca».

38 dialectologia f
ES dialectología
EN dialectology
FR dialectologie

Estudi científic dels dialectes.

39 dita f
ES dicho
EN saying
FR dicton

Allò que hom diu, especialment sentència, opinió.

Ex.: «Caure la cara de vergonya», «No ser ni carn ni peix».

40 dita històrica f
ES dicho histórico
EN historical saying
FR proverbe historique

Dita atribuïda a algun personatge històric o llegendari.

41 dita tòpica f
sin. refrany geogràfic m
ES dicho tópico
EN local saying
FR proverbe locale

Dita referida a les diferents branques de la geografia: rius, muntanyes, poblacions, clima o produccions, entre d’altres.

Ex.: «A Vallromanes, toquen les campanes», «Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc», «Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a D

C

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


16 cadència f
ES cadencia
EN cadence
FR cadence

Distribució i combinació d’accents i mots que donen un ritme característic a cada idioma.

17 calembour m
sin. calembur m
ES calambur
EN pun
FR calembour

Joc de paraules produït per la combinació de mots amb síl•labes semblants, trossejant la cadena fònica d’una manera diferent a l’habitual.

Ex.: «Entre la rosa y el clavel, su majestad es-coja». Calembur de Francisco de Quevedo amb què guanya una aposta en dir-li a sa majestat que és coixa, sense embuts. (SERRA 1991). «Al cap i a la fi, se’n diuen fades perquè és un nom que, capgirat, es desfà. La fada es desfà, mostrant-se i desapareixent, com la substància dels somnis, que es fan i es desfan». Pau Riba a la novel·la Ena (Quaderns Crema, 1987) (SERRA 1991).

18 cançó f
ES canción
EN song
FR chanson

Composició musical acompanyada d’un text destinat a ser cantat.

19 cançoner m
ES cancionero
EN song book
FR chansonnier

Recull o llibre de cançons.

20 catacresi f
ES catacresis
EN catachresis
FR catachrèse

Figura retòrica que consisteix en l’ús d’un mot que designa un objecte per designar-ne un altre amb el qual té certa analogia.

21 cesura f
ES cesura
EN caesura
FR césure

Pausa mètrica que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

22 citació f
ES cita
EN quotation
FR citation

Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.

23 classificació taxonòmica f
ES clasificación taxonómica
EN taxonomic classification
FR classification taxonomique

Determinació d’una categoria (d’entre un conjunt de categories possibles, per exemple en una taxonomia) per a un objecte o concepte.

24 cobla f
ES copla
EN strophe
FR strophe

Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.

Ex.: «La perdiu a la muntanya | canta i diu la veritat, | quan les cabres faran llana | les dones faran bondat.»

25 comparació f
sin. comparança f
ES comparación
EN comparatio
FR comparaison

Figura retòrica que consisteix en l’establiment explícit d’una relació de semblança entre dos elements (subjecte i objecte de comparació) units entre si per l’element d’enllaç (‘com’, ‘igual que’, etc.).

Ex.: «Té més paraules que fulles té un pi verd».

26 compendi m
ES compendio
EN compendium
FR compendium

Exposició succinta d’allò que conté de més substancial una exposició, una obra, etc., més extensa.

27 compilació f
ES compilación
EN compilation
FR compilation

Recull, obra, on són aplegats materials trets d’altres llibres, d’altres documents, etc.

28 complement m
ES complemento
EN complement
FR complément

Mot o conjunt de mots que té la funció de completar el significat d’algun element de l’oració, del qual depèn.

29 concatenació f
ES concatenación
EN concatenation
FR concaténation

Figura retòrica que consisteix en la repetició del mateix mot al final d’una frase i al principi de la següent com a forma d’enllaç sintàctic.

30 connector m
sin. connectiu m
ES conector
EN connective
FR connecteur

Element lingüístic que funciona com a nexe i assegura la cohesió del discurs.

31 conte m
ES cuento
EN tale
FR conte

Text narratiu curt de ficció.

32 context m
sin. cotext m
ES contexto
EN context
FR contexte

Entorn lingüístic que acompanya un enunciat.

33 contrapet m
sin. antístrofa f
ES antistrofa
EN spoonerism
FR contrapetterie

Joc que consisteix en la transposició de lletres o síl·labes en l’interior d’una frase que canvia el seu significat anodí per un de xocant i proper a l’obscenitat.

Ex.: «De totes les mosses, la que m’excita més és la Ramona | De totes les rosses, la que m’excita més és la mamona». || «Observava les cames de la moixa» | «Observava les mames de la coixa».

34 corranda f
ES copla
EN strophe
FR strophe

Cançó popular breu, sovint improvisada.

35 cultura popular f
sin. folklore m
ES cultura popular
EN folklore
FR culture populaire

Conjunt de tradicions (artístiques i culturals), costums, llegendes i dites populars, i formes de vida d’una comunitat.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a C

B

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


14 barbarisme m
ES barbarismo
EN barbarism
FR barbarisme

Paraula d’una altra llengua, que no es considera assimilada a la llengua pròpia.

Ex.: En català, són barbarismes «barco», «bueno», «pues».

15 bestiari m
es bestiario
EN bestiary
FR bestiaire

A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a B

A

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


1 acte de parla m
ES acto de habla
EN speech act
FR acte de parole

Unitat comunicativa mínima feta per un parlant concret en una determinada situació comunicativa real.

2 adagi m
ES adagio
EN adage
FR adage

Formulació que resumeix breument un principi moral o una observació de caràcter general.

Ex.: «Pagès pereós, pagès miseriós».

3 aforisme m
ES aforismo
EN aphorism
FR aphorisme

Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.

Ex.: «Al metge, al confessor i a l’advocat, diga’ls sempre la veritat».

4 agudesa f
ES agudeza
EN sharpness
FR acuité

Dita enginyosa.

5 anàfora f
ES anáfora
EN anaphora
FR anaphore

Figura retòrica que consisteix en la repetició dels mateixos mots al començament de dues o més clàusules successives.

Ex.: «Al gos flac, puces en ell», «No deixes les sendes velles per novelles».

6 analogia f
ES analogía
EN analogy
FR analogie

Fenomen que acosta una forma lingüística a una altra que pertany a un paradigma més productiu.

Ex.: El plural «llapissos» en comptes del plural normatiu «llapis».

7 antiparèmia f
sin. refrany contradictori m
ES refrán contradictorio
EN contradictory saying
FR proverbe contradictoire

Refrany contradictori respecte d’un altre, que significa exactament el contrari.

Ex.: «Allò escrit, escrit està» [CA] – «Les paraules se les enduu el vent» [CA].

8 antologia f
sin. florilegi m
ES antología
EN anthology
FR anthologie

Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.

9 apotegma m
ES apotegma
EN apothegm
FR apothegme

Sentència breu, instructiva, especialment l’atribuïda a una persona il·lustre.

Ex.: «Veni, vidi, vici» (Juli Cèsar), «Tres coses calen per fer la guerra: diners, diners i diners» (Napoleó).

10 arcaisme m
ES arcaísmo
EN archaism
FR archaïsme

Mot o forma que ha quedat antiquat, obsolet, en algun moment de l’evolució de la llengua.

Ex.: «Tururut, tururut, qui no vol perdre que no juc».

11 argot m
ES argot
EN argot
FR argot

Varietat de parla pròpia d’un grup humà en un determinat àmbit.

12 auca f
ES aleluya
EN couplet
FR distique

Conjunt de dibuixos amb un fil narratiu, acompanyats cadascun d’un rodolí.

13 axioma m
ES axioma
EN axiom
FR axiome

Proposició indiscutida, admesa per tothom.

Ex.: «Dos i dos fan quatre».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a A

Introducció

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

El vocabulari de paremiologia és un vocabulari descriptiu monolingüe català, d’uns 150 termes, amb les definicions d’aquests termes i els equivalents en castellà, anglès i francès, adreçat preferentment a estudiosos de la matèria, lingüistes i traductors. Cada terme conté informació semàntica, a través de la categoria gramatical, els contextos, les definicions, la sinonímia i els exemples d’ús.

Aquest vocabulari va adreçat, no només als professionals de la traducció i la lingüística, que hi trobaran, els primers, equivalències del català amb el castellà, l’anglès i el francès, i els segons un seguit de termes definits, amb un context especificat i exemples d’ús en els casos escaients, sinó també a tots els amants d’aquest àmbit de saber popular i arrelat en el poble que és la paremiologia. A través dels termes definits, classificats en l’apartat corresponent de l’arbre de camp, hi trobaran els diferents vessants que conformen aquesta ciència folklòrica.


La paremiologia és la ciència que estudia els refranys. Així, en essència, l’objecte d’aquest vocabulari s’hauria de cenyir a les parèmies, en els seus molt diversos vessants, tant populars com cultes. Però la veritat és que el refrany es genera de la intersecció de diversos gèneres de la literatura oral popular. Així m’ha semblat oportú referenciar-hi les influències i coincidències que té amb el cançoner (no només com a peces rimades i en vers), amb la rondallística (entroncada principalment en l’àmbit del proverbi), o l’enigmística, (amb refranys en forma de palíndroms, embarbussaments o enigmes i altres jocs de paraules).


També m’ha semblat important intentar posar una mica d’ordre i llum a la variació sinonímica per definir i anomenar aquestes peces rimades de caire popular o culte. Sovint els autors parlen de parèmia, refrany, proverbi, adagi, sentència, apotegma, màxima, aforisme, axioma, exemple, principi, dita, locució o frase feta, com a termes sinònims, quan no ho són. Hi intervenen diversos eixos: l’origen popular o culte; la funció que fan en el discurs, si són d’autor conegut o formen part del cabal popular d’una llengua, el sentit moralitzant o enunciatiu, si són descriptius o prescriptius, etc. Considero encertat, com ho fan els diccionaris catalans, d’utilitzar en qualitat de sinònim refrany, proverbi i parèmia i sembla important de mantenir la diferenciació amb la dita, la frase feta i la locució, per tal com aquestes darreres expressions presenten diferències remarcables amb els primers per mor de la seva funció textual i no gaudeixen de l’estatus d’acte de parla que posseeix el refrany. Amb tot, assajarem una definició que ens permeti acotar cada terme en la seva especialització i especificitat.


També he volgut entrar a detallar l’estructura i l’ús del llenguatge poètic que en fan les parèmies, amb un repàs de les principals figures retòriques utilitzades a bastament en la gènesis dels refranys.


Per tant, sí que serà un vocabulari centrat en la paremiologia, però amb una visió àmplia, a partir d’altres disciplines que li són, si no germanes, sí cosines germanes.


Com a textos bàsics de buidat hem usat el llibre Paremiologia, de Maria Conca (1987), publicat pel Servei de Publicacions de
la Universitat de València (València) i el pròleg del Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades i Gelat (1951), publicat per Ed. Selecta (Barcelona), Col. «Biblioteca Perenne, 15» (tercera edició: 1982). He ampliat i contrastat aquella informació amb textos especialitzats en línia i en paper (per exemple el diccionari de Didàctica de la llengua, de Mallart i Navarra, Joan (2001), publicat pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona – Edicions Universitat de Barcelona – Eumo Editorial (Barcelona-Vic), Col. «Diccionaris d’especialitat, 3» o el Manual d’enigmística, de Màrius Serra i Roig (1991), publicat per Columna Edicions (Barcelona), i les fonts terminològiques normatives principals disponibles per al català: El Corpus d’Enciclopèdia Catalana i la terminologia del Termcat, principalment.


En l’elaboració d’aquest vocabulari s’han seguit les fases pròpies d’una recerca terminològica monolingüe. Primer de tot s’ha definit i delimitat el treball, s’ha preparat el treball amb l’elaboració de l’arbre de camp, la recerca de les fonts documentals i terminològiques, el buidatge, l’elaboració de la base de dades terminològica, amb la recerca i documentació dels equivalents idiomàtics, la revisió i depuració del fitxer i el tractament dels casos problemàtics.


La base de dades del vocabulari sobre paremiologia s’ha fet en Access 97, el gestor de base de dades de la suite ofimàtica de Microsoft, perquè resulta prou flexible i eficaç per a la gestió, ordenació i recerca de les dades i l’elaboració dels materials impresos finals.

Com que es tracta d’una temàtica força acotada i especialitzada i el vocabulari no ha de ser molt extens, hem previst un arbre de camp poc extens, que ens permet traçar un mapa conceptual clar dels termes utilitzats:


Arbre de camp Arbre de camp

Código

Categoría

1

Disciplines

1.1

Paremiologia

1.2

Rondallística

1.3

Enigmística

1.4

Cançoner

2

Taxonomia del terme

3

Descripció formal de les parèmies

3.1

Estructura

3.2

Llenguatge poètic

3.3

Figures poètiques

4

Descripció temàtica de les parèmies

4.1

Reculls

4.2

Orígens

Hem codificat com informació complementària la referent a la categoria gramatical dels termes i els seus equivalents i sinònims i la marca de ponderació i font consultada dels diferents ítems, encara que aquesta serà informació interna del treball realitzat que no apareix en l’edició impresa.

El vocabulari va introduït per aquest pròleg. A continuació conté el corpus del vocabulari català amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i com a colofó de l’obra, apareixen els índexs alfabètics per a cadascun dels idiomes utilitzats que faciliten la recerca d’un terme concret d’una manera més àgil a través de qualsevol terme i en qualsevol idioma i la bibliografia utilitzada i consultada.

En el corpus del vocabulari apareixen en ordenació alfabètica discontínua els vora 150 termes seleccionats, en negreta, minúscula, en la seva forma lexemàtica habitual, seguits de la categoria gramatical, en cursiva. L’alfabetització de les entrades segueix l’ordre tradicional: primer minúscules, després majúscules; primer singular, després plural; primer lletres sense accent, després lletres accentuades. Els termes van numerats, per facilitar les remissions en els índexs i localitzar la informació associada. En els casos que el terme de l’entrada presenti flexió de gènere (alguns noms i adjectius), la forma femenina està indicada seguint els criteris de representació del diccionari normatiu.

A continuació, si n’hi ha, apareixen els sinònims en català, en un cos de lletra inferior, amb la seva categoria gramatical. En el cas que n’hi hagués més d’un, es presenten per ordre de preferència, quan sigui possible establir aquest ordre, o simplement per ordre alfabètic.

En línies successives, els equivalents en castellà, anglès i francès (amb el símbol ES, EN i FR davant, per a indicar l’idioma). Per tant no hi ha referències creuades, ja que els sinònims apareixen sota l’entrada principal.

A continuació, apareix la definició en lletra rodona. Les definicions s’han redactat d’acord amb la metodologia d’elaboració de definicions que estableix la normativa internacional.

Finalment, apareixen, quan n’hi ha, els exemples

Les notes, opcionals, contenen normalment observacions o precisions sobre aspectes relacionats amb el significat del terme o informació de tipus enciclopèdic. Les trobareu a la base de dades, però no en el cos del vocabulari. Tampoc incloc els contextos, que també els trobareu a la base de dades, adjunta.


Per exemple,

102 paremiologia f

ES paremiología

EN paroemiology

FR parémiologie

Branca de la lingüística que estudia els proverbis.

Com a annexos, presento el quadre d’abreviatures utilitzat en la base de dades (Annex 1), la distribució de termes dins l’arbre de camp (Annex 2), i els índexs alfabètics (Català, castellà, anglès i francès), per facilitar-ne la consulta i la possibilitat de trobar qualsevol terme a partir de qualsevol de les quatre llengües tractades en aquest vocabulari.

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a Introducció

Vols enviar-me algun refrany?

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

Amb la nova opció de formularis de Google Docs, ara ja podeu ajudar-me a incrementar la base de dades de refranys.

En l’actualitat aquesta base de dades ja disposa de vora 250.000 entrades, pel buidatge de molt diverses fonts, especialitzades o generals, o d’anotar aquelles que diversos informants m’anaven facilitant.

La gran majoria són en català, però també hi ha un bon nombre de parèmies en castellà, llatí i altres idiomes. I cada fitxa conté molt diverses informacions. Bàsicament les que ofereix la font d’on ho he extret, amb anotació acurada del lloc per poder-ho localitzar posteriorment.

Així, us ofereixo dos formularis diferents a través del web. Un per a les parèmies orals, de les quals no sàpigueu la font escrita (més senzill) i un altre (més complet) per als buidatges d’obres escrites o de webs, on us demano que em faciliteu el màxim de dades possibles.

Parèmies d’informant oral

Parèmies de font escrita

Posted in Sense categoria | 96 Comments »

Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

Data:

3 de maig de 2001

Referència:

000001


Consulta feta a través del programa Connexions de TV3, el 3 de maig de 2001.

És una frase proverbial molt estesa i dita per arreu, tant en català com en castellà, com, suposo, en altres llengües.

Si entres en qualsevol cercador d’Internet i demanes per pàgines que continguin Mahoma i muntanya (o montaña), te’n sortiran un grapat. Perquè és una frase que la gent utilitza, i molt. Té el sentit de ‘posar els mitjans necessaris per tal que una cosa s’esdevingui’.

Però no n’he trobat l’origen documentat en cap obra de les que tinc a l’abast (uns 150 reculls de refranys, dites, proverbis, diccionaris, etc.). Podria aventurar (però tan sols aventurar), pel format de la frase i els referents, que es tracta d’un proverbi de font culta (potser el mateix Alcorà o algun altre text clàssic àrab), que ha esdevingut frase proverbial. I crec recordar que era una frase que posaven directament en boca de Mahoma (com ara el veni, vidi, vici, de Juli Cèsar), però no ho puc refrendar amb cap font solvent.


Bibliografia

Actualitzat el dia 4 de maig de 2001

Posted in Sense categoria | Leave a Comment »

No arribar la sang al riu

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

Data:

4 de maig de 2001

Referència:

000002

La primera impressió en sentir aquesta frase feta ha estat de pensar que era un castellanisme. Però l’he trobat força documentada en repertoris catalans (força moderns, això sí).

El sentit de la frase també és prou conegut: ‘no ser una baralla o disputa tan violenta com en un principi es preveia’.

He trobat un doble origen de la frase feta, encara que un el descarto per fantasiós i poc probable. És el que ofereix Joaquim Martí Gadea, un autor valencià de primers del segle XX en una obreta del 1906, Tipos, Modismes y Coses Rares y curioses de la terra del Gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. Però és això, un arreplegador, més que un estudiós de la llengua i els seus reculls s’han de calibrar en la seva justa mida. La frase exacta que cita ell és No aplegarà la sang al riu i l’origen que relata és el següent:

«Se refereix este refrany a la següent anècdota o xascavall: Diu que eren dos germans que se n’anaren a pescar a un riuet, emportant-se’n per a esmorzar una caçoleta de sang fregida amb ceba. Lo u anava davant, duent els aparells de la pesca i l’altre seguia darrera amb la caçoleta de sang. Este s’entretenia pel camí, ficant els dits a la caçoleta i menjant-se la sang amb el major dissimulo. Ho và vore el de davant i del tot incomodat reprengué al seu germà dient-li: A eixe pas no aplegarà la sang al riu…»

(Reproduït, per comoditat, de l’obra de Sebastià Farnés, Paremiologia catalana comparada, VII, s.v. S 287, Ed. Columna, 1998).

Però en una altra obra, crec que una mica més solvent, el Diccionario de dichos y frases hechas d’Alberto Buitrago Jiménez, publicat per Ed. Espasa Calpe, 1995, l’autor relata un altre origen més creïble:

«No ser una riña o una pelea tan dura ni tan violenta como en un principio se creía. Era habitual que en la antigüedad muchas batallas se celebraran cerca de los ríos, por el simple hecho de que estos suponían una primera defensa de las ciudades. Como la ciudad solía estar enclavada en una ona alta, era lógico, pues, que la sangre de los muertos y heridos corriera hacia el río.»

Trobo que és una explicació força més plausible i convincent.


Bibliografia

  • Buitrago Jiménez, Alberto (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Ed. Espasa Calpe.
  • Farnés, Sebastià: Paremiologia catalana comparada, VII, (s.v. S 287). Ed. Columna, 1998.
  • Martí Gadea, Joaquim (1906): Tipos, Modismes y Coses Rares y curioses de la terra del Gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. València.

Actualitzat el dia 4 de maig de 2001

Posted in Sense categoria | 1 Comment »