Paremiologia catalana

Refranys, dites, frases fetes, proverbis… Una mica de tot.

  • Subscriu-te al butlletí sobre refranys catalans

    Subscriu-te al butlletí mensual sobre refranys catalans
  • Els 100 refranys més populars

    Els 100 refranys més populars, de Víctor Pàmies i Jordi Palou (Cossetània, 2012, Valls)
  • Amb cara i ulls

    Vols un llibre en paper?
  • En cap cap cap

    Vols un llibre en paper?
  • Dites.cat

    En vols un?
  • Altres iniciatives

    Top Ten dels refranys catalans
  • Fes-te micropatrocinador de la paremiologia tòpica
  • 300 dites que faran història
  • Els refranys més usuals de la llengua catalana
  • Contacta amb mi

    correu electrònic
  • Statcounter

    website statistics
    (Des del gener de 2008)
  • Mapa de paremiologia tòpica

Archive for the ‘Sense categoria’ Category

R

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


113 recoble m
sin. refrany m
ES estribillo
EN refrain
FR refrain

Tornada d’una cançó popular.

114 recopilació f
ES recopilación
EN collection
FR collection

Compilació.

115 recopilador -a m i f
ES recopilador -a
EN collector
FR collecteur

Persona que es dedica a l’arreplega i sistematització de parèmies.

116 recull m
ES colección
EN collection
FR collection

Reunió de coses recollides.

Ex.: Un recull de cançons populars.

117 refrany m
sin. recoble m
ES estribillo
EN refrain
FR refrain

Tornada d’una cançó popular.

118 refrany m
sin. parèmia f
ES refrán
EN saying
FR proverbe

Oració completa i independent que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.

Ex.: «Músic pagat fa mal so», «Any gelat, any de blat».

119 refrany meteorològic m
ES refrán meteorológico
EN meteorological saying
FR proverbe météorologique

Parèmia que pronostica o descriu fenòmens meteorològics de llocs determinats i concrets.

Ex.: «A l’abril, cada gota en val mil», «Per Sant Jordi, espiga l’ordi».

120 refrany personal m
ES refrán personal
EN personal saying
FR proverbe personnel

Parèmia referida a persones o a personatges històrics, llegendaris o imaginaris.

Ex.: «Xerrar més que l’Assumpta d’Antella», «Com l’ase d’en Móra, que de tot s’enamora».

121 refranyer m
sin. diccionari de refranys m
ES refranero
EN collection of proverbs
FR recueil de proverbes

Recull de refranys.

122 renec m
ES reniego
EN swearword
FR juron

Paraula tinguda per grossera o indecent usada com a interjecció.

123 repertori m
ES repertorio
EN repertory
FR répertoire

Recull en general.

124 repetició f
ES repetición
EN repetition
FR répétition

Figura de dicció que consisteix a repetir un mot o un grup de mots al començament de dues o més clàusules, dotant d’un cert èmfasi l’expressió.

Ex.: «Notaris, advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos», «Una ànima sola, ni riu, ni canta, ni plora».

125 rima f
ES rima
EN rhyme
FR rime

Total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.

126 ritme m
ES ritmo
EN rhytm
FR rhytme

Repetició successiva d’un element dins un vers.

127 rodolí m
ES pareado
EN couplet
FR couplet

Conjunt de dos versos apariats, generalment de to satíric o humorístic.

128 rondalla f
sin. conte popular m
ES cuento infantil
EN tale
FR conte

Narració breu d’origen popular, sovint transmesa oralment, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a R

Q

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


112 quiasme m
ES quiasmo
EN chiasmus
FR chiasme

Figura retòrica que consisteix en un encreuament en l’ordre dels elements, de manera que el segon grup inverteix l’ordre del primer.

Ex.: «Menjar per viure, i no viure per menjar» | «Quan març fa abril, abril fa març».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a Q

P

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


93 palíndrom m
ES palíndromo
EN palindrome
FR palindrome

Mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra com d’esquerra a dreta sense variar el seu contingut.

Ex.: «ala», «avalava», «madam», «no saps pas on», etc.

94 paràbola f
ES parábola
EN parable
FR parabole

Al·legoria que conté un ensenyament moral.

95 paradoxa f
sin. antilogia f
ES paradoja
EN paradox
FR paradoxe

Figura retòrica que consisteix en una afirmació contradictòria aparentment que suggereix una veritat o una opinió contrària a l’opinió general.

Ex.: «els cecs hi veuen», «la vida només és un somni», etc.

96 paràfrasi f
ES paráfrasis
EN paraphrase
FR paraphrase

Figura retòrica que consisteix en la repetició o comentari d’un text dient el mateix però amb altres paraules.

97 paraula clau f
ES palabra clave
EN keyword
FR mot clé

Paraula que caracteritza el text del qual s’ha extret, sense que formi part de cap sistema de classificació estandarditzat.

98 parèmia f
ES paremia
EN paroemia
FR parémie

Acte de parla breu, codificat, d’autor anònim i consagrada per l’ús reiterat de generacions i generacions.

Ex.: «Qui paga, mana».

99 paremiògraf -a m i f
ES paremiógrafo -a
EN paroemiographer
FR parémiographe

Persona que recull proverbis.

100 paremiografia f
ES paremiografía
EN paroemiography
FR parémiographie

L’art de compondre refranyers o recopilar parèmies.

101 paremiòleg -òloga m i f
ES paremiólogo -a
EN paroemiologist
FR parémiologue

Lingüista especialitzat en paremiologia.

102 paremiologia f
ES paremiología
EN paroemiology
FR parémiologie

Branca de la lingüística que estudia els proverbis.

103 paremiologia comparada f
ES paremiología comparada
EN comparative paroemiology
FR parémiologie comparative

Especialització de la paremiologia que estableix relacions entre les parèmies de diferents idiomes i cultures.

104 paremiologia sàvia f
ES paremiología sabia
EN learned paroemyology
FR parémiologie sage

Parèmies d’origen culte, de les quals se’n coneix l’autor.

105 paremiologia vulgar f
ES paremiología vulgar
EN popular paroemyology
FR parémiologie populaire

Parèmies d’origen popular, sense tenir constància d’una autoria.

106 paremiològic -a adj
ES paremiológico -a
EN paroemiological
FR parémiologique

Relatiu o pertanyent a la paremiologia.

107 poema m
ES poema
EN poem
FR poème

Composició literària escrita en llenguatge poètic.

108 polisèmia f
ES polisemia
EN polysemy
FR polysémie

Fenomen semàntic que consisteix en el fet que una mateixa forma fonètica tingui diversos significats.

Ex.: «Per la vida es perd la vida».

109 premissa f
ES premisa
EN premise
FR prémisse

Cadascuna de les dues proposicions d’un sil·logisme de les quals s’infereix la conclusió.

110 principi m
ES principio
EN principle
FR principe

Axioma, postulat. Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.

111 proverbi m
ES proverbio
EN proverb
FR proverbe

Màxima moral i didàctica, tant les de caire erudit com les anomenades populars.

Ex.: «Val més una gota de saber que un mar de fortuna», «Joc de mans, joc de vilans».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a P

O

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


91 onomatopeia f
ES onomatopeya
EN onomatopoeia
FR onomatopée

Procediment de formació de mots mitjançant significats que intenten imitar d’una manera aproximada sorolls produïts per un animal, un fenomen de la naturalesa, etc.

Ex.: «Xam, xam, so d’aram», «Tan bo, tan bo, so de tambor», «Tururut tururut, qui no vol perdre que no juc».

92 oralitat f
ES oralidad
EN orality
FR oralité

Conjunt de la tradició parlada, no escrita.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a O

N

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


89 narració f
ES narración
EN narration
FR narration

Activitat que consisteix a relatar fets vertaders o imaginaris.

90 nexe m
ES nexo
EN link
FR mot de liaison

Element lingüístic que serveix per unir-ne uns altres dos, sobretot en el pla sintàctic.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a N

M

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


76 màxima f
ES máxima
EN maxim
FR maxime

Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.

77 metàfora f
ES metáfora
EN metaphor
FR métaphore

Figura retòrica que consisteix en la substitució d’un significant per un altre en el cas que els significats es trobin en una certa relació d’analogia.

Ex.: «Uns cullen les flors i altres les espines».

78 metonímia f
ES metonimia
EN metonymy
FR métonymie

Figura retòrica que consisteix en la substitució d’un terme per un altre amb el qual es troba en relació de contigüitat en el discurs, de causa i efecte, continent i contingut, símbol i cosa simbolitzada, lloc de procedència, matèria i objecte, abstracte i concret, genèric i específic, autor i obra, etc.

Ex.: «Mare què vol dir casar? Parir, rentar i plorar».

79 metre m
ES metro
EN metre
FR mètre

Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.

80 mètrica f
ES métrica
EN metric
FR métrique

Tècnica de la versificació.

81 mite m
ES mito
EN myth
FR mythe

Relat fabulós i llegendari que forma part del patrimoni cultural d’una comunitat i que pot tenir alguna relació amb la història.

82 mnemotècnia f
ES mnemotécnica
EN mnemonics
FR mnémotechnique

Conjunt de mecanismes i tècniques dirigits a millorar el rendiment de la memòria.

Ex.: Regla per recordar quants dies té cada mes: «Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit».

83 modisme m
sin. idiotisme m
ES modismo
EN idiom
FR idiotisme

Expressió particular d’una llengua, que no s’adapta a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeix un sentit figurat adoptat de manera convencional.

Ex.: «De bolín bolán» [ES], «de nyigui-nyogui» [CA].

84 monografia f
ES monografía
EN monograph
FR monographie

Estudi efectuat sobre un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o científica general.

85 monografia local f
ES monografía local
EN local monograph
FR monographie locale

Estudi sobre aspectes folklòrics, antropològics o de caire humanístic o científic general, però referit a una contrada o zona geogràfica determinada.

86 músic -a m i f
ES músico
EN musician
FR musicien

Professional de la música, que compon música, n’ensenya, etc.

87 música popular f
ES música popular
EN folk song
FR musique folk

Música i danses pròpies de la pagesia o del poble en general, d’arrels antigues i sovint desconegudes.

88 musicalitat f
ES musicalidad
EN musicality
FR musicalité

Qualitat de musical.


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a M

L

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


72 lingüística f
ES lingüística
EN linguistics
FR linguistique

Disciplina que estudia el llenguatge i s’interessa per la descripció de l’estructura i el funcionament de les diferents llengües.

73 literatura popular f
ES literatura popular
EN popular literature
FR littérature populaire

Conjunt d’obres literàries breus, sovint transmeses per tradició oral (poemes, cançons, contes i llegendes, refranys, endevinalles, etc.), que expressen la cultura popular d’una comunitat.

74 llegenda f
ES leyenda
EN legend
FR légende

Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.

75 locució f
ES locución
EN locution
FR locution

Combinació estable de dos o més mots que tenen el valor sintàctic i semàntic d’un sol mot.

Ex.: Hi ha locucions nominals («posada en escena», ‘escenificació’), locucions verbals («tenir por», ‘témer’), locucions adverbials («tot de cop», ‘sobtadament’), locucions conjuntives («per tal que») i locucions prepositives («entorn de»).


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a L

J

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


70 jeroglífic m
ES jeroglífico
EN hieroglyphic
FR rébus

Joc emprat en didàctica de la llengua, que consisteix a expressar mots o frases per mitjà de dibuixos o signes, els noms dels quals ofereixen certa analogia amb allò que volen donar a entendre.

71 joc de paraules m
ES juego de palabras
EN play on words
FR jeu de mots

Expressió sense sentit o amb doble sentit, que explota els efectes fònics, semàntics o contextuals, i pot contribuir a la finalitat didàctica de despertar la imaginació.

Ex.: «Més val un roín conegut, que un bo per conèixer», «De fer bé, mal en pervé».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a J

I

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


66 idiotisme m
ES idiotismo
EN idiom
FR idiotisme

Tret lingüístic característic d’una llengua.

67 insult m
ES insulto
EN insult
FR insulte

Paraula o acte amb què s’insulta.

68 interjecció f
ES interjección
EN interjection
FR interjection

Mot o grup de mots que expressen una emoció o sentiment i fan la funció de tota una oració admirativa, malgrat que no en continguin tots els elements.

69 ironia f
ES ironía
EN irony
FR ironie

Figura retòrica que consisteix a expressar, dins d’un enunciat formal seriós, un contingut burlesc.

Ex.: «Monges de Sant Agustí, dos caps en un coixí».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a I

H

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z


63 hemistiqui m
ES hemistiquio
EN hemistich
FR hémistiche

Cadascuna de les dues parts d’un vers separades per la cesura.

64 hipèrbaton m
ES hipérbaton
EN hyperbaton
FR hyperbate

Figura retòrica que consisteix en l’alteració de l’ordre gramatical dels mots.

65 hipèrbole f
ES hipérbole
EN hyperbole
FR hyperbole

Figura retòrica que consisteix en una forma d’expressió exagerada més enllà de la versemblança, per mostrar-ne la importància.

Ex.: «Té més fam que un lladre».


A B C D E F– G – H I J – K – L M N O P Q R S T – U – V X – Y – Z

Posted in Sense categoria | Comentaris tancats a H