Paremiologia catalana – www.refranys.com

Refranys, dites, frases fetes, proverbis… Una mica de tot.

Introducció

Posted by vpamies a 20 Abril 2008

El vocabulari de paremiologia és un vocabulari descriptiu monolingüe català, d’uns 150 termes, amb les definicions d’aquests termes i els equivalents en castellà, anglès i francès, adreçat preferentment a estudiosos de la matèria, lingüistes i traductors. Cada terme conté informació semàntica, a través de la categoria gramatical, els contextos, les definicions, la sinonímia i els exemples d’ús.

Aquest vocabulari va adreçat, no només als professionals de la traducció i la lingüística, que hi trobaran, els primers, equivalències del català amb el castellà, l’anglès i el francès, i els segons un seguit de termes definits, amb un context especificat i exemples d’ús en els casos escaients, sinó també a tots els amants d’aquest àmbit de saber popular i arrelat en el poble que és la paremiologia. A través dels termes definits, classificats en l’apartat corresponent de l’arbre de camp, hi trobaran els diferents vessants que conformen aquesta ciència folklòrica.


La paremiologia és la ciència que estudia els refranys. Així, en essència, l’objecte d’aquest vocabulari s’hauria de cenyir a les parèmies, en els seus molt diversos vessants, tant populars com cultes. Però la veritat és que el refrany es genera de la intersecció de diversos gèneres de la literatura oral popular. Així m’ha semblat oportú referenciar-hi les influències i coincidències que té amb el cançoner (no només com a peces rimades i en vers), amb la rondallística (entroncada principalment en l’àmbit del proverbi), o l’enigmística, (amb refranys en forma de palíndroms, embarbussaments o enigmes i altres jocs de paraules).


També m’ha semblat important intentar posar una mica d’ordre i llum a la variació sinonímica per definir i anomenar aquestes peces rimades de caire popular o culte. Sovint els autors parlen de parèmia, refrany, proverbi, adagi, sentència, apotegma, màxima, aforisme, axioma, exemple, principi, dita, locució o frase feta, com a termes sinònims, quan no ho són. Hi intervenen diversos eixos: l’origen popular o culte; la funció que fan en el discurs, si són d’autor conegut o formen part del cabal popular d’una llengua, el sentit moralitzant o enunciatiu, si són descriptius o prescriptius, etc. Considero encertat, com ho fan els diccionaris catalans, d’utilitzar en qualitat de sinònim refrany, proverbi i parèmia i sembla important de mantenir la diferenciació amb la dita, la frase feta i la locució, per tal com aquestes darreres expressions presenten diferències remarcables amb els primers per mor de la seva funció textual i no gaudeixen de l’estatus d’acte de parla que posseeix el refrany. Amb tot, assajarem una definició que ens permeti acotar cada terme en la seva especialització i especificitat.


També he volgut entrar a detallar l’estructura i l’ús del llenguatge poètic que en fan les parèmies, amb un repàs de les principals figures retòriques utilitzades a bastament en la gènesis dels refranys.


Per tant, sí que serà un vocabulari centrat en la paremiologia, però amb una visió àmplia, a partir d’altres disciplines que li són, si no germanes, sí cosines germanes.


Com a textos bàsics de buidat hem usat el llibre Paremiologia, de Maria Conca (1987), publicat pel Servei de Publicacions de
la Universitat de València (València) i el pròleg del Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades i Gelat (1951), publicat per Ed. Selecta (Barcelona), Col. «Biblioteca Perenne, 15» (tercera edició: 1982). He ampliat i contrastat aquella informació amb textos especialitzats en línia i en paper (per exemple el diccionari de Didàctica de la llengua, de Mallart i Navarra, Joan (2001), publicat pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona – Edicions Universitat de Barcelona – Eumo Editorial (Barcelona-Vic), Col. «Diccionaris d’especialitat, 3» o el Manual d’enigmística, de Màrius Serra i Roig (1991), publicat per Columna Edicions (Barcelona), i les fonts terminològiques normatives principals disponibles per al català: El Corpus d’Enciclopèdia Catalana i la terminologia del Termcat, principalment.


En l’elaboració d’aquest vocabulari s’han seguit les fases pròpies d’una recerca terminològica monolingüe. Primer de tot s’ha definit i delimitat el treball, s’ha preparat el treball amb l’elaboració de l’arbre de camp, la recerca de les fonts documentals i terminològiques, el buidatge, l’elaboració de la base de dades terminològica, amb la recerca i documentació dels equivalents idiomàtics, la revisió i depuració del fitxer i el tractament dels casos problemàtics.


La base de dades del vocabulari sobre paremiologia s’ha fet en Access 97, el gestor de base de dades de la suite ofimàtica de Microsoft, perquè resulta prou flexible i eficaç per a la gestió, ordenació i recerca de les dades i l’elaboració dels materials impresos finals.

Com que es tracta d’una temàtica força acotada i especialitzada i el vocabulari no ha de ser molt extens, hem previst un arbre de camp poc extens, que ens permet traçar un mapa conceptual clar dels termes utilitzats:


Arbre de camp Arbre de camp

Código

Categoría

1

Disciplines

1.1

Paremiologia

1.2

Rondallística

1.3

Enigmística

1.4

Cançoner

2

Taxonomia del terme

3

Descripció formal de les parèmies

3.1

Estructura

3.2

Llenguatge poètic

3.3

Figures poètiques

4

Descripció temàtica de les parèmies

4.1

Reculls

4.2

Orígens

Hem codificat com informació complementària la referent a la categoria gramatical dels termes i els seus equivalents i sinònims i la marca de ponderació i font consultada dels diferents ítems, encara que aquesta serà informació interna del treball realitzat que no apareix en l’edició impresa.

El vocabulari va introduït per aquest pròleg. A continuació conté el corpus del vocabulari català amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i com a colofó de l’obra, apareixen els índexs alfabètics per a cadascun dels idiomes utilitzats que faciliten la recerca d’un terme concret d’una manera més àgil a través de qualsevol terme i en qualsevol idioma i la bibliografia utilitzada i consultada.

En el corpus del vocabulari apareixen en ordenació alfabètica discontínua els vora 150 termes seleccionats, en negreta, minúscula, en la seva forma lexemàtica habitual, seguits de la categoria gramatical, en cursiva. L’alfabetització de les entrades segueix l’ordre tradicional: primer minúscules, després majúscules; primer singular, després plural; primer lletres sense accent, després lletres accentuades. Els termes van numerats, per facilitar les remissions en els índexs i localitzar la informació associada. En els casos que el terme de l’entrada presenti flexió de gènere (alguns noms i adjectius), la forma femenina està indicada seguint els criteris de representació del diccionari normatiu.

A continuació, si n’hi ha, apareixen els sinònims en català, en un cos de lletra inferior, amb la seva categoria gramatical. En el cas que n’hi hagués més d’un, es presenten per ordre de preferència, quan sigui possible establir aquest ordre, o simplement per ordre alfabètic.

En línies successives, els equivalents en castellà, anglès i francès (amb el símbol ES, EN i FR davant, per a indicar l’idioma). Per tant no hi ha referències creuades, ja que els sinònims apareixen sota l’entrada principal.

A continuació, apareix la definició en lletra rodona. Les definicions s’han redactat d’acord amb la metodologia d’elaboració de definicions que estableix la normativa internacional.

Finalment, apareixen, quan n’hi ha, els exemples

Les notes, opcionals, contenen normalment observacions o precisions sobre aspectes relacionats amb el significat del terme o informació de tipus enciclopèdic. Les trobareu a la base de dades, però no en el cos del vocabulari. Tampoc incloc els contextos, que també els trobareu a la base de dades, adjunta.


Per exemple,

102 paremiologia f

ES paremiología

EN paroemiology

FR parémiologie

Branca de la lingüística que estudia els proverbis.

Com a annexos, presento el quadre d’abreviatures utilitzat en la base de dades (Annex 1), la distribució de termes dins l’arbre de camp (Annex 2), i els índexs alfabètics (Català, castellà, anglès i francès), per facilitar-ne la consulta i la possibilitat de trobar qualsevol terme a partir de qualsevol de les quatre llengües tractades en aquest vocabulari.

Sorry, the comment form is closed at this time.

 
%d bloggers like this: